português | español | français | català

logo

Database search

Database:
fons
Search:
GALTES VICENTE, IGNASI []
References found:
Showing:
1 .. 7   in format [Default]
page 1 of 1


1 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Paleohistología: avances y aplicaciones [Fitxer informàtic] / Gemma Prats Muñoz ; [dirigida per: Assumpció Malgosa Morera, Joan Ignasi Galtés Vicente]
Prats Muñoz, Gemma


2016
Dirigida per: Malgosa Morera, Assumpció; Galtés Vicente, Joan Ignasi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia, 2016
1 recurs electrònic
Bibliografia.

El uso de la paleohistología ha supuesto un avance dentro del campo de la antropología física, en particular para comprender los procesos post mórtem que sufren los tejidos blandos, establecer el intervalo post mórtem y ampliar el conocimiento de las enfermedades del pasado. Sin embargo, se trata de una disciplina compleja ya que analiza materiales únicos, que presentan modificaciones tafonómicas que alteran su arquitectura normal, y cuyo procesamiento debe ser diferente al de los tejidos recientes. La presente tesis propone un estudio integral sobre los tejidos blandos que engloba avances en las metodologías empleadas, proporciona descripciones histológicas tejidos preservados y caracteriza fenómenos tafonómicos, para poder aplicarlos finalmente a la resolución de casos específicos. Para su realización se ha dispuesto de un amplio abanico de material arqueológico y reciente con distintos estados de preservación y distintas cronologías. Se han analizados restos procedentes del yacimiento talayótico de la Cova des Pas (Menorca), muestras de un individuo del yacimiento copto de Qarara (Egipto Medio), especímenes provenientes del panteón real de la Corona de Aragón ubicado en monasterio de Santes Creus y finalmente diversas muestras recientes procedentes del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.(IMLCFC). El análisis de tejidos blandos antiguos implica dificultades metodológicas que deben ser superadas para poder obtener preparaciones de buena calidad y interpretaciones correctas. La principal dificultad que presentan los tejidos desecados reside en una dureza extrema debido a la intensa deshidratación que han sufrido. Tras los análisis se determinó que la metodología óptima para su tratamiento requería: 1) una solución de rehidratación con un alto contenido en agua, siendo idónea la solución descrita por Ruffer, 2) la aplicación de un pulso de calor, el cual mejora la penetración de los colorantes, y 3) la fijación con la solución de Schaffer. En el caso de los tejidos saponificados, muy frágiles y con tendencia a la desintegración, la metodología que aseguró los mejores resultados fue la rehidratación con la solución de Sandison que evita que el tejido se fragmente, seguida de la fijación con formaldehído. En este caso, la labilidad del tejido desaconseja el pulso de calor. La interpretación de este tipo de tejidos preservados es muy compleja debido a las múltiples modificaciones tafonómicas a que están expuestos. En este sentido, se ha considerado necesario ofrecer soluciones a los investigadores de este campo, por lo que en la presente tesis se ha creado un atlas histológico de diferentes tejidos con la caracterización de las estructuras preservadas y la definición de los artefactos tafonómicos observados como los pigmentos cadavéricos, pseudomicelas de descomposición o ensanchamiento de capilares o vasos sanguíneos, entre otros. Por otro lado, la comprensión de los mecanismos de preservación es necesaria para poder aplicar la metodología apropiada, e interpretar los patrones histológicos. Mayoritariamente los procesos de desecación y saponificación se tratan como procesos independientes, pero no siempre es así, pudiendo coexistir ambos procesos o sucederse cronológicamente. Un ejemplo es la Cova des Pas, en el que la modificación de las características ambientales promovió que los dos procesos se sucedieran. En la presente tesis se utilizan los tejidos blandos preservados para el diagnóstico diferencial, siendo el de perfil de químico de ácidos grasos conjuntamente con la paleohistologia necesarios para el diagnóstico definitivo. El perfil químico no solo ha permitido conocer con exactitud el mecanismo de preservación que se ha dado, sino que en función del tipo de acido graso que se encuentra y su concentración se infieren los aspectos característicos del medio ambiente en que la preservación de ha producido. Finalmente todos los estudios realizados en la presente tesis se han puesto en práctica para un caso concreto, el de la identificación de la momia hallada en el panteón de Santes Creus. En este estudio el análisis histológico de los tejidos internos ayudó a la reconstrucción de los restos, así como a determinar su identidad como restos pertenecientes a la reina Blanca de Anjou, estableciéndose la hipótesis de que probablemente murió por complicaciones en el parto.


Matèries: Tesis doctorals ; Restes humanes ; Investigació científica ; Arqueologia
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[0000 - 2016]
Autors add.:Malgosa i Morera, Assumpció (Dir.) ; Galtés Vicente, Ignasi (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/367218


Enllaç permanent a aquest registre



2 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Paleohistología: avances y aplicaciones / Gemma Prats Muñoz ; [dirigida per: Assumpció Malgosa Morera, Joan Ignasi Galtés Vicente]
Prats Muñoz, Gemma


2016
Dirigida per: Malgosa Morera, Assumpció; Galtés Vicente, Joan Ignasi. Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia, 2016
193 p.; 30 cm
També disponible en versió electrònica. Bibliografia.

El uso de la paleohistología ha supuesto un avance dentro del campo de la antropología física, en particular para comprender los procesos post mórtem que sufren los tejidos blandos, establecer el intervalo post mórtem y ampliar el conocimiento de las enfermedades del pasado. Sin embargo, se trata de una disciplina compleja ya que analiza materiales únicos, que presentan modificaciones tafonómicas que alteran su arquitectura normal, y cuyo procesamiento debe ser diferente al de los tejidos recientes. La presente tesis propone un estudio integral sobre los tejidos blandos que engloba avances en las metodologías empleadas, proporciona descripciones histológicas tejidos preservados y caracteriza fenómenos tafonómicos, para poder aplicarlos finalmente a la resolución de casos específicos. Para su realización se ha dispuesto de un amplio abanico de material arqueológico y reciente con distintos estados de preservación y distintas cronologías. Se han analizados restos procedentes del yacimiento talayótico de la Cova des Pas (Menorca), muestras de un individuo del yacimiento copto de Qarara (Egipto Medio), especímenes provenientes del panteón real de la Corona de Aragón ubicado en monasterio de Santes Creus y finalmente diversas muestras recientes procedentes del Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya.(IMLCFC). El análisis de tejidos blandos antiguos implica dificultades metodológicas que deben ser superadas para poder obtener preparaciones de buena calidad y interpretaciones correctas. La principal dificultad que presentan los tejidos desecados reside en una dureza extrema debido a la intensa deshidratación que han sufrido. Tras los análisis se determinó que la metodología óptima para su tratamiento requería: 1) una solución de rehidratación con un alto contenido en agua, siendo idónea la solución descrita por Ruffer, 2) la aplicación de un pulso de calor, el cual mejora la penetración de los colorantes, y 3) la fijación con la solución de Schaffer. En el caso de los tejidos saponificados, muy frágiles y con tendencia a la desintegración, la metodología que aseguró los mejores resultados fue la rehidratación con la solución de Sandison que evita que el tejido se fragmente, seguida de la fijación con formaldehído. En este caso, la labilidad del tejido desaconseja el pulso de calor. La interpretación de este tipo de tejidos preservados es muy compleja debido a las múltiples modificaciones tafonómicas a que están expuestos. En este sentido, se ha considerado necesario ofrecer soluciones a los investigadores de este campo, por lo que en la presente tesis se ha creado un atlas histológico de diferentes tejidos con la caracterización de las estructuras preservadas y la definición de los artefactos tafonómicos observados como los pigmentos cadavéricos, pseudomicelas de descomposición o ensanchamiento de capilares o vasos sanguíneos, entre otros. Por otro lado, la comprensión de los mecanismos de preservación es necesaria para poder aplicar la metodología apropiada, e interpretar los patrones histológicos. Mayoritariamente los procesos de desecación y saponificación se tratan como procesos independientes, pero no siempre es así, pudiendo coexistir ambos procesos o sucederse cronológicamente. Un ejemplo es la Cova des Pas, en el que la modificación de las características ambientales promovió que los dos procesos se sucedieran. En la presente tesis se utilizan los tejidos blandos preservados para el diagnóstico diferencial, siendo el de perfil de químico de ácidos grasos conjuntamente con la paleohistologia necesarios para el diagnóstico definitivo. El perfil químico no solo ha permitido conocer con exactitud el mecanismo de preservación que se ha dado, sino que en función del tipo de acido graso que se encuentra y su concentración se infieren los aspectos característicos del medio ambiente en que la preservación de ha producido. Finalmente todos los estudios realizados en la presente tesis se han puesto en práctica para un caso concreto, el de la identificación de la momia hallada en el panteón de Santes Creus. En este estudio el análisis histológico de los tejidos internos ayudó a la reconstrucción de los restos, así como a determinar su identidad como restos pertenecientes a la reina Blanca de Anjou, estableciéndose la hipótesis de que probablemente murió por complicaciones en el parto.


Matèries: Tesis doctorals ; Restes humanes ; Investigació científica ; Arqueologia
Àmbit:Catalunya ; Espanya
Cronologia:[0000 - 2016]
Autors add.:Malgosa i Morera, Assumpció (Dir.) ; Galtés Vicente, Ignasi (Dir.)
Accés: http://hdl.handle.net/10803/367218
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



3 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Os i metall a la necròpolis islàmica del Born, estudi antropològic i actuacions de conservació-restauració / Núria Armentano Oller, Ignasi Galtés Vicente, Lídia Font Pagès, Anna Làzaro Lucas i Carme Miró i Alaix



En: Quarhis : Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona. Barcelona, núm. 15 (2021) , p. 128-147 : il. (Notes i estudis
Notes a peu de pàgina. Bibliografia.

A l'entorn d'El Born-CCM s'hi troba l'única necròpolis de ritual funerari islàmic coneguda a Barcelona. Aquesta maqbarah, posada a la llum en les excavacions de 1991, ubicada en una de les vies d'entrada a la ciutat, es trobava a la platja. Els enterraments estaven dipositats a les sorres, sempre en extensió, i en decúbit lateral dret, orientats oest-est, mirant cap al sud, cap a la Ka'ba de la Meca, tal com indiquen els cànons islàmics. Dins d'aquest conjunt destaca un enterrament singular, del què només se n'ha preservat la meitat inferior de l'esquelet, i que va ser enterrat amb unes subjeccions de ferro als turmells. En aquest article s'aborda l'estudi interdisciplinari d'aquestes restes, tant a nivell antropològic, com de conservació i restauració dels materials. Es planteja la hipòtesi, tant pel context històric, com per l'estudi antropològic, com pel tipus de subjeccions que duia, que es podria tractar d'un esclau de la Barcelona medieval.


Matèries: Arqueologia urbana ; Excavacions arqueològiques ; Jaciments arqueològics ; Estructures funeràries ; Epoca musulmana ; Objectes arqueològics ; Estudi antropològic ; Esclavisme ; Arqueologia
Matèries:Born Centre Cultural
Àmbit:Barcelona
Cronologia:[1050 - 1150]; 1991
Autors add.:Armentano i Oller, Núria ; Galtés Vicente, Ignasi ; Font i Pagès, Lídia ; Làzaro Lucas, Ana ; Miró i Alaix, Carme
Accés: http://www.bcn.cat/museuhistoriaciutat/quarhis/15/06-Armentano-Font-Galtes-Lazaro-Miro.pdf
Localització: Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Universitat de Lleida


Enllaç permanent a aquest registre



4 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Els Inicis de les identificacions genètiques de les víctimes de la Guerra Civil de 1936-1939 a Catalunya / Assumpció Malgosa, Diana Vinueza, Raquel Rasal, Cristina Santos, Núria Armentano, Ignasi Galtés, Ferran Casals



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 31 (2021) , p. 239-258 : il. (Dossier. 17 anys d'exumacions governamentals a Catalunya) 
Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Guerra civil espanyola ; Estructures funeràries ; Víctimes de guerra ; Restes humanes
Àmbit:Catalunya
Cronologia:[2006 - 2016]
Autors add.:Malgosa i Morera, Assumpció ; Vinueza, Diana ; Rasal, Raquel ; Santos, Cristina ; Armentano i Oller, Núria ; Galtés Vicente, Ignasi ; Casals, Ferran
Accés: https://raco.cat/index.php/RAP/article/view/399483
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



5 / 7
select
print
Text complet
Bookmark and Share
Estudi de les restes antropològiques medievals de Santa Maria d'Alcarràs (Segrià) : evidències per a la investigació sobre un eventual context bèl·lic / Núria Armentano, Dominika Nociarová, Ignasi Galtés, Marta Monjo



En: Revista d'Arqueologia de Ponent. Lleida, núm. 25 (2015) , p. 193-203 : il. (Documents
Bibliografia. Resums en català i anglès.


Matèries: Arqueologia medieval ; Excavacions arqueològiques ; Esglésies parroquials ; Restes humanes ; Edat mitjana ; Estudi antropològic ; Fonts documentals
Àmbit:Alcarràs
Cronologia:2007 - 2008
Autors add.:Armentano i Oller, Núria ; Noriarová, Dominika ; Galtés Vicente, Ignasi ; Monjo Gallego, Marta
Accés: https://raco.cat/index.php/RAP/article/view/318410
Localització: UAB: Humanitats (Hemeroteca); Biblioteca de Catalunya; Universitat de Girona; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili


Enllaç permanent a aquest registre



6 / 7
select
print

Bookmark and Share
Blanca d'Anjou, testimoni de la maternitat medieval (1280-1320) / Núria Armentano Oller, Assumpció Malgosa Morera, Ignasi Galtés, Mercè Subiranà, Albert Isidre, Gemma Prats-Muñoz, Carme Subiranas Fàbregas



En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Vol. 2. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 837-846



Matèries: Monarques ; Edat mitjana ; Sepulcres ; Arqueologia medieval
Matèries: Blanca d'Anjou (1283-1310)
Matèries:Monestir de Santes Creus
Àmbit:Santes Creus - Aiguamúrcia
Cronologia:1280 - 1320
Autors add.:Armentano i Oller, Núria ; Malgosa i Morera, Assumpció ; Galtés Vicente, Ignasi ; Subiranà, Mercè ; Isidre, Albert ; Prats-Muñoz, Gemma ; Subiranas i Fàbregas, Carme
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



7 / 7
select
print

Bookmark and Share
L'Obertura de la tomba del rei Pere el Gran (Monestir de Santes Creus, Aiguamúrcia) : notes bioantropològiques i paleopatològiques / Assumpció Malgosa Morera, Nuria Armentano Oller, Ignasi Galtés, Albert Isidre, Gemma Prats-Muñoz, Carme Subiranas Fàbregas, Gianpaolo Piga



En: 193940 Actes del V Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya : Barcelona, del 22 al 25 de maig de 2014. Vol. 2. Barcelona : Ajuntament de Barcelona : ACRAM, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval, DL 2015. p. 799-810



Matèries: Monestirs ; Sepulcres ; Monarques ; Arqueologia medieval ; Pere II el Gran
Matèries:Monestir de Santes Creus
Àmbit:Santes Creus - Aiguamúrcia
Cronologia:[1200 - 1300]
Autors add.:Malgosa i Morera, Assumpció ; Armentano i Oller, Núria ; Galtés Vicente, Ignasi ; Isidre, Albert ; Prats-Muñoz, Gemma ; Subiranas i Fàbregas, Carme ; Piga, Giampaolo
Localització: Biblioteca de Catalunya; Universitat Autònoma de Barcelona; Universitat de Barcelona; Universitat de Girona; Universitat de Lleida; Universitat Pompeu Fabra; Universitat Rovira i Virgili; Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona; Museu d'Història de Barcelona


Enllaç permanent a aquest registre



page 1 of 1

Database  fons : Advanced form

   
Search:
in field:
 
1     
2   
3